Número
378, Dissabte 22/12/2007
|
Introduïu
la vostra adreça de correu electrònic per a
subscriure-us o anular la vostra subscripció a la llista de
distribució d'iMàtica
|
|
|
El
més destacat dels breus
Microsoft publica versió release candidate 1 pública del seu Service Pack 1 per a Windows Vista. Més informació
Alliberada
la primera alpha de Mandriva Linux 2008 Spring, que inclou els entorns
d'escriptori KDE (3.5.8 i 4.0 RC2) i Gnome 2.21, i drivers propietaris
per a targes de vídeo ATI i nVIDIA. Més informació
Richard
Stallman notifica en un comunicat a la llista de distribució d'OpenBSD
el perquè no recomana l'ús d'aquest sistema operatiu: segons ell,
inclou programari no-lliure en els seus ports. Theo de Raadt ha
replicat durament acusant a Stallman d'orquestrar una campanya de
persecució implacable contra projectes seriosos i de no saber acceptar
un error. Missatge original de Richard Stallman i rèplica de Theo de Raadt
Anunciadea
la disponibilidad de la versió 7.11 de Lliurex, la distribució
GNU/Linux desenvolupada per la Conselleria d'Educació de la Generalitat
Valenciana. Més informació i descàrregues
Alliberada
la versió 2.3.1 d'OpenOffice.org, actualització recomanada per a tots
els usuaris ja que conté una important actualització de seguretat. Més informació
Anunciada
la disponibilitat de la versió 4.2 de Damn Small Linux, distribució
optimitzada per al seu ús amb ordinadors antics o amb pocs recursos de
maquinari. Més informació
|
|
|
Còpies de seguretat
Les còpies de seguretat són importantíssimes, tant per a empreses com per a particulars.
Hem tingut l’experiència viscuda per molts dels nostres
clients. Sempre truquen desesperats... ‘L’ordinador no
s’engega i s’ha espatllat el disc dur. Què puc
fer?’ La nostra resposta: ‘Abans de tot.... on tens les
còpies de seguretat que sempre et diem que facis?’, i la
resposta per part del client sempre és la mateixa.... no he
tingut temps..., jo no sabia...., etc... Després és quan
nosaltres hem d’actuar i intentar recuperar tot el que puguem,
que no sempre és el 100%, quan amb una simple còpia de
seguretat n'hi ha prou per tornar a reinstal·lar el sistema i
restaurar els documents de la còpia.
Per què s’han de fer les còpies de seguretat?
Per no haver de recopilar un altre cop la informació que hem
produït o ens han enviat... imaginem l’àlbum familiar
de fotos amb imatges .jpg. Tot pot ser esborrat en qüestions de
segons per culpa de qualsevol virus.
Com puc fer les còpies de seguretat?
Segons les necessitats s’ha d’usar un sistema o altre:
a) Només tinc documents de l’Office i algunes fotos.
Segurament gravant en un CD o DVD els documents en tindrem prou.
b) tinc també un programa que faig servir que venia amb un CD i
és imprescindible aquest programa per a treballar (com per
exemple l’Autocad)...
A banda de guardar els documents del nostre ordinador (documents de
l'Office, fotos, etc...), i els documents generats pel programa Autocad
(en el nostre exemple), convé fer també còpia de
seguretat del mateix programa (una copia del CD original del programa
que usem, en el nostre cas, una còpia del CD original de
l’Autocad). Pensem que hem comprat un programa que està en
un suport que per exemple, es pot ratllar i si aquest és el cas,
perdrem el propi programa.
c) Tinc molta informació i no hi cap en un CD ni en un DVD
Pensem llavors en comprar un disc dur secundari i instal·lar-lo
a l’interior (o exterior si és un disc dur extern), i
copiar de tant en tant els fitxers a aquest segon disc dur.
d) tinc una empresa amb 3 ordinadors de treball. Com puc fer les còpies de tots 3 ordinadors?
Una de les millors solucions que existeix en aquest cas és
emprar un quart ordinador amb un sistema operatiu Linux. El mateix
sistema seria el servidor dels arxius i tothom tindria els seus arxius
en ‘carpetes’ dins del sistema Linux, formant tots 4 una
petita xarxa. El sistema Linux es pot programar per fer una
còpia de seguretat a intervals regulars i faria la còpia
automàtica de tots els documents dels 3 ordinadors guardats en
el seu disc secundari. El sistema Linux pot guardar els arxius
originals o fer una còpia dels arxius que tinguin els ordinadors
de treball sense necessitat de guardar els arxius directament al Linux.
D’aquesta manera, cada ordinador té els seus propis arxius
sense necessitat de guardar-los fora del propi ordinador. El sistema
dels ordinadors de treball pot ser un altre que no sigui Linux, com per
exemple Windows.
e) Necessito seguretat extrema per a no perdre les meves dades.
Es pot emprar un sistema com el punt anterior (d). Un Linux que
guardaria les dades dels ordinadors de la xarxa. Aquest Linux faria una
còpia periòdica en el disc dur secundari i una altra
còpia remota a un altre ordinador situat a fora de
l’oficina o de l’edifici on es trobés el primer
Linux. Això facilita que si per qualsevol motiu passés
alguna cosa amb el Linux principal, tindríem una còpia de
seguretat a fora del lloc on es trobés aquest ordinador. Aquest
sistema s’empra, per exemple, en els servidors d'Internet.
D’aquesta forma si hi ha una inundació, incendi o
qualsevol causa que pogués provocar la pèrdua de
l’ordinador amb les dades, existiria una altra còpia de
seguretat dels fitxers originals.
f) No tinc cap intenció d'instal·lar un ordinador extra
per realitzar les còpies de seguretat. Existeix amb Windows
algun sistema per fer-les automàtiques i periòdiques?
Si. El mateix Windows inclou un sistema de còpies de seguretat.
Tant el sistema basat amb Windows com amb Linux, pot fer que
només es copiïn els fitxers nous o que han estat modificats
sense necessitat de copiar-ne la resta. Això provoca que la
còpia de seguretat es faci amb menys temps.
El lloc per a trobar aquest programa amb el Windows 2000 professional,
per exemple, és: inicia / programes / accessoris / eines del
sistema / còpies de seguretat
Ara explicarem per quin motiu es poden esborrar les dades. De totes
formes existeixen infinitat de raons. Aquí només
n'exposarem unes quantes, les més normals:
- Fallada del maquinari del disc
- Fallada del maquinari del propi ordinador
- Interrupció de la corrent
- Virus
- Cucs
- Intrusions al sistema
- Fallada del sistema de software
- Curtcircuit
- Sobretensió a la xarxa elèctrica
- Sobretensió a la xarxa telefònica (mòdem)
- Sobretensió a la xarxa física
d’ordinadors (un llampec pot entrar a un ordinador connectat a
una xarxa i escampar-se per aquesta xarxa pels cables)
- Llampec
- Inundació
- Incendi
- ...
Cada quant s’ha de fer la còpia de seguretat?
Segons el volum d’informació, la periodicitat i el sistema.
Si són poques dades que canvien poc sovint, amb una còpia
a la setmana o al mes n'hi ha prou. Els CD's o DVD's es poden deixar
‘oberts’ per continuar guardant dades en una altra
ocasió. D’aquesta forma no hem d’emprar un CD o un
DVD cada vegada.
Si les dades canvien diàriament però n'hi ha poques, amb una còpia al dia o a la setmana pot ser suficient.
Si les dades són importants, o canvien diàriament i
són moltes, és convenient fer-la diàriament o
vàries vegades al dia.
Recomanacions:
- Fer una còpia de seguretat al dia.
- Tenir una segona còpia a fora del lloc on
estan les dades originals. Com fer-ho? amb un sistema de còpia
de seguretat remota amb Linux, i si no en disposem, utilitzar sistemes
extraïbles (discs durs USB, discs durs extraïbles, CD/DVD,
...).
- Realitzar les còpies amb un sistema
automàtic i revisar el correcte funcionament del sistema
periòdicament, per comprovar que les còpies es realitzen
i no han deixat de fer-se per alguna raó.
- No quedar-nos MAI amb les dades originals. Com a
mínim ha d’haver-hi una còpia de seguretat. Si per
qualsevol causa ens quedem sense les dades originals i només
disposem de les dades de la còpia, el primer que hem de fer
és una còpia de les dades de la còpia de
seguretat. D’aquesta manera sempre tenim un duplicat de les dades.
- Disposar d’un SAI (Sistema d’Alimentació Ininterromput).
Rafael Martín Soto
www.inatica.com
info@inatica.com
|
|
