Número
378, Dissabte 22/12/2007
|
Introduïu
la vostra adreça de correu electrònic per a
subscriure-us o anular la vostra subscripció a la llista de
distribució d'iMàtica
|
|
|
El
més destacat dels breus
Microsoft publica versió release candidate 1 pública del seu Service Pack 1 per a Windows Vista. Més informació
Alliberada
la primera alpha de Mandriva Linux 2008 Spring, que inclou els entorns
d'escriptori KDE (3.5.8 i 4.0 RC2) i Gnome 2.21, i drivers propietaris
per a targes de vídeo ATI i nVIDIA. Més informació
Richard
Stallman notifica en un comunicat a la llista de distribució d'OpenBSD
el perquè no recomana l'ús d'aquest sistema operatiu: segons ell,
inclou programari no-lliure en els seus ports. Theo de Raadt ha
replicat durament acusant a Stallman d'orquestrar una campanya de
persecució implacable contra projectes seriosos i de no saber acceptar
un error. Missatge original de Richard Stallman i rèplica de Theo de Raadt
Anunciadea
la disponibilidad de la versió 7.11 de Lliurex, la distribució
GNU/Linux desenvolupada per la Conselleria d'Educació de la Generalitat
Valenciana. Més informació i descàrregues
Alliberada
la versió 2.3.1 d'OpenOffice.org, actualització recomanada per a tots
els usuaris ja que conté una important actualització de seguretat. Més informació
Anunciada
la disponibilitat de la versió 4.2 de Damn Small Linux, distribució
optimitzada per al seu ús amb ordinadors antics o amb pocs recursos de
maquinari. Més informació
|
|
|
Informàtica a l'escola: Microsoft i el MCiT(1)
El nou troià de Microsoft: 25 milions d'euros per a les escoles
En els fonaments del germinal model de convivència que anomenem
Societat de la Informació (SI) hi trobem les contínues
aportacions de la informàtica i les telecomunicacions. La
frenètica evolució que experimenten aquestes àrees
del coneixement, on avui pareix ahir, contribueix a construir-lo
enlluernats per la immediatesa dels avanços i amb la
visió a mig i llarg termini enterbolida. Aquest encegament
afecta, fins i tot, a la manera d'abordar un dels factors clau avui per
a la SI de demà: l'educació dels escolars en les noves
tecnologies.
Microsoft, l'empresa de software propietari més gran del
món, n'és molt conscient d'aquest fet i mira de traure'n
avantatge. Coincidint amb la passada campanya electoral municipal i
autonòmica, Steve Ballmer, president de la corporació
nordamericana, i Josep Piqué, titular del Ministeri de
Ciència i Tecnologia (MCiT), es van reunir per anunciar un
"regal" vingut d'ultramar: la companyia de Bill Gates donarà 25
milions d'euros en forma de rebaixes en l'adquisició de
llicències d'ús dels seus productes a les escoles de les
regions espanyoles amb un PIB inferior al 75% de la mitjana europea.
Curiosament, dins d'aquesta categoria cauen les comunitats
autònomes d'Extremadura i d'Andalusia. Ambdues autonomies s'han
compromés oficialment amb l'ús i difusió del
software lliure en tots els àmbits. Extremadura, autora del
projecte GNU/LinEx a partir de GNU/Linux, és pionera en la
utilització de software lliure a l'escola.
Sobre LinEx, el Washington Post escrivia: "Per a molts, el projecte
d'Extremadura representa l'atac més seriós a Microsoft
dels governs de tot el món." Microsoft, que fa un any titllava
el Linux de "càncer", avui ja el reconeix com un competidor a
tindre en compte. El gegant de Redmond, amb causa oberta a la
Unió Europea per pràctiques monopolístiques, ha
encetat una campanya publicitària de 400 milions de
dòlars per transmetre la imatge de "líder responsable" al
temps que ataca Linux des de la base. És dins d'aquesta
operació de màrqueting, on s'ha d'enquadrar la
intel·ligent maniobra dels 25 milions d'euros. Amb l'acord
signat amb el MCiT, la multinacional intenta mostrar-se com una
companyia sensibilitzada amb la infància, l'educació i
els sectors més desfavorits. Però els motius de la
companyia, que durant anys ha acumulat beneficis venent productes molt
cars a escoles pobres, no són gens altruistes.
Des dels centres educatius s'està començant a apostar per
l'ensenyament d'informàtica i per l'ús de la
informàtica en l'ensenyament. La matinera presència
o l'absència dels productes de la companyia
nordamericana en aquest segment de mercat en expansió, unida a
la seriosa amenaça que representa el Linux i el software lliure
per a la seua posició de domini, pot marcar seu el futur -i el
nostre- a llarg termini.
El software propietari, com el de Microsoft, crea un tipus d'usuari
captiu que resta a expenses de les decisions unilaterals de l'empresa
sobre tecnologia, preus d'actualització, canvis de
versió, suport tècnic, seguretat, ... o qualsevol altre
aspecte relacionat amb el producte. Així, per exemple, un centre
que s'acollira a l'oferta de Microsoft es podria trobar d'ací
pocs anys que la versió de sistema operatiu que va adquirir a
preu "rebaixat" té una greu errada i que, com la companyia ha
decidit abandonar el suport d'eixe producte, per seguir amb el pla
d'ensenyament no té altre remei que comprar-li la nova
versió, i de retruc, actualitzar el hardware. Aquesta és
una realitat que els usuaris i administradors menys novells dels
productes de la multinacional coneixen bé.
La presència i utilització dels seus productes en les
aules, a més dels ingressos directes que obté amb la
venda de llicències, li facilita la creació de potencials
consumidors d'entre els alumnes i el professorat. L'escola fa
d'aparador comercial d'una omnipresent Microsoft que crea la
il·lusió de que no hi ha alternativa ni als seus
productes ni a la seua filosofia de negoci. A més, per a
Microsoft té un gran avantatge afegit: el cost de
formació dels usuaris es financia amb diners públics.
Microsoft rebaixa el preu de les aplicacions i l'administració
paga els professors i les instal·lacions.
Ara és el moment de plantejar-nos, com ja ho ha fet la
propietària de Windows, quin és el tipus d'ensenyament
per als escolars més adient al model de SI que volem per al
futur. Si la pròpia Microsoft ha reaccionat davant el fenomen
del software lliure i tem per les conseqüències de LinEx,
potser seria interessant fer-li un cop d'ull.
© 2003 Josep V Taus
S'autoritza la
còpia i distribució d'aquest document complet per
qualsevol mitjà si es fa de forma literal, es manté
aquesta nota i s'indica l'autor.
|
|
