S’ha convertit Richard Stallman en un integrista radical?
Per a Stallman, i segons ho veig jo, la realitat és maniquea: només hi ha el bé (programari lliure) i el mal (programari privatiu). Qualsevol desviació del camí marcat pel programari lliure i els seus dictats reflectits a través d’organitzacions com la FSF, significa indefectiblement alinear-se amb el maligne, això és, amb el programari no lliure i acostar-se, per tant, al concepte de programari privatiu.
La darrera andanada verbal disparada per Stallman ha estat contra Miguel de Icaza, conegut desenvolupador del món del programari lliure, fundador de Gnome (el popular entorn d’escriptori emprat per una àmplia majoria de distribucions GNU/Linux, incloent gNewSense), Mono (clon lliure de la plataforma .NET de Microsoft) o el ja veterà Midnight Commander.
Stallman va qualificar a Icaza de “traïdor” per haver-se acostat excessivament a Microsoft i haver acceptat un càrrec de responsabilitat en el nou laboratori de codi obert per a projectes benèfics que ha obert la companyia de Redmond. Amb un savoir faire que l'honora, Icaza ha respost a les afirmacions de Stallman a través del seu bloc.
Evidentment, es pot estar en desacord amb la visió d’Icaza, amb la seva col·laboració amb Microsoft en aquest cas o fins i tot amb el seu acostament a les tecnologies tancades de la companyia de Redmond, ja que és totalment lícit considerar Mono com una punta de llança de Microsoft clavada en territori del programari lliure (tot i que vull deixar ben pal·lès que aquesta no és la meva opinió). Però el que no es pot fer de cap manera és atacar personalment a algú que, s’estigui o no d’acord amb ell, ha contribuït tant a la comunitat i, a més, ha d’alimentar-se i donar de menjar a una família. No, Gnome, Gnumeric i el mateix Mono es distribueixen sota llicència lliure reconeguda per la FSF... Icaza no pot ser tan dolent!
Per a mi, la lluita entre el programari lliure i el no lliure hauria de ser com volem que fóra el debat polític i no és: constructiu, buscant un model de societat millor, es basi en les dretes o les esquerres, sense radicalismes, respectant al contendent, essent dialogant i col·laborant. En cap cas em sembla que Stallman segueixi aquest tarannà si surt a la palestra pública com un energumen insultant greument una persona només pel seu punt de vista, i per una col·laboració que -almenys teòricament- s’emmarca en un projecte de programari lliure. Perquè si bé a Microsoft pot pressuposar-se-li una actitud ambigua en això del laboratori de programari lliure, recordem que en qualsevol societat que es consideri mínimament democràtica, es pressuposa la innocència i s'ha de demostrar la culpabilitat, pel què Microsoft simplement ha obert un laboratori de programari lliure i complirà amb els preceptes marcats per ell fins que es demostri el contrari (si és que s'arriba a demostrar).
En el seu moment, vaig tenir la sort d’entrevistar personalment a Stallman. Ja llavors em va semblar una persona com a mínim curiosa, i amb un cert punt d’intransigència pròpia dels més devots conversos a una fe religiosa, encara que sempre ho vaig atribuir a les ganes de canviar el món per a millor d’un revolucionari a l’estil Che Guevara, pel què li perdonava aquesta intransigència moral sabent que, en el fons, tenia raó en exigir una societat més lliure i oberta amb i cap al coneixement (de qualsevol mena, encara que en aquest cas concret, tecnològic). Però d'un temps ençà, Stallman s’ha convertit al meu parer en un integrista en qüestió tecnològica no gaire millor que els talibans.
I començo per la tossuderia en anomenar encara a hores d’ara GNU/Linux a aquest conglomerat de projectes que ens proporciona un sistema Unix complet. Evidentment té les seves raons, ja que Linux va néixer essent un nucli per al conjunt de programari del projecte GNU, però des de llavors molts altres projectes diferents del GNU han aportat coses a la plataforma del pingüí, i no per això els esmentem en el seu nom -perquè probablement trigaríem uns quants minuts en pronunciar-lo-, i encara que fins i tot GNU es trobi en la base d’ells, les coses han evolucionat d'una manera que l’actual panorama del programari lliure es troba a anys llum del projecte GNU.
Malgrat tot, i per respecte a la comunitat, m’he avingut a utilitzar el terme GNU/Linux en la majoria dels meus articles, canviant-lo per simplement Linux quan l’aspecte estilístic obligava a buscar un sinònim (com, per exemple, anomenar-lo també el sistema del pingüí) o bé podia fer-se pesada la repetició per al lector.
Però el fet de criticar desaforadament que una distribució pugui oferir programari privatiu encara que sigui com a opció, això em sembla que és excessiu. Els atacs personals com el comès contra Icaza em semblen, senzillament, de molt mal gust, i recomanaria al nostre bon amic RMS que es prengui alguns tranquil·litzants i unes bones vacances, a veure si li torna a entrar aquest “bon rotllo” al més pur estil hippie i entén d’una vegada per sempre que la vida ha de ser “viu i deixa viure”.
Copyleft 2009 www.imatica.org
Esta obra se encuentra sujeta a la siguiente licencia:
La difusión, reproducción y traducción de este texto se permite libremente en cualquier medio o soporte con las únicas obligaciones de mantener la presente licencia e incluir un enlace o referencia a la página en la que se encuentra el original dentro del servidor www.imatica.org . En medios audiovisuales se requiere la cita al medio www.imatica.org