SIMO Network: una valoració a posteriori

Com va dir Jack l’Esbudellador, anem per parts (i perdoneu la broma fàcil).

Objectiu complert

Una de les principals queixes de les empreses participants en el SIMO durant els darrers anys amb l’anterior model era que la fira no era professional, que havien d’aguantar a grups de nois buscant regals promocionals com ara bolígrafs, globus o claus USB. Totalment d’acord, encara que jo també he exposat en fires i sé que això és un punt inevitable; és més, crec que les fires han d’estar per exposar al públic en general els avanços en un determinat camp, i per als professionals d’un sector hi ha fórmules més properes al congrés, que és cap a on crec que SIMO ha d’evolucionar -i evolucionarà-.

Amb el model anterior s’atreien més empreses; és més, jo mateix he pogut parlar amb un antic expositor que en anys anteriors no faltava a la seva cita de novembre amb el SIMO, i enguany no hi ha anat pel canvi de plantejament. Aquest esdeveniment ja no li és vàlid per a mostrar el seu producte que, a més -i per tal que entengueu per què crec que l’organització s’ha equivocat amb el nou enfocament-, venia buscant tant professionals (per a trobar distribuïdors i venedors) com a l’usuari final (per a donar-se a conèixer).

Malgrat tot, i tret d’alguns casos concrets, la majoria d’expositors i visitants amb els que he pogut bescanviar impressions s’han mostrat àmpliament satisfets amb el resultat que els ha donat la fira, encara que el primer dia d’estada vaig poder comprovar que la majoria encara anaven un xic perduts.

En aquest sentit, el de generar contactes, networking i negocis, crec que el SIMO aprova amb nota alta, però...

Un esdeveniment local

Gairebé ni rastre d’empreses estrangeres. Només les grans multinacionals amb delegacions a l'Estat Espanyol han tingut presència a la fira, contrastant amb altres anys en el què havien acudit petites empreses a buscar contactes, encara que també és cert que en els darrers anys de l’etapa anterior semblava difícil atraure-les. Malgrat tot, en l’obertura d’aquesta nova època per al saló madrileny, sembla que ni tan sols s’ha fet un esforç portant, per exemple, un pavelló amb empreses convidades a un preu molt raonable per a promocionar SIMO a l’estranger. Si abans Madrid semblava voler competir en certa manera amb Hannover (CeBIT, amb el qual el SIMO guardava algunes semblances en el format i en els dies per mantenir obert l’esdeveniment) per disposar d’una fira d’informàtica preeminent i oberta a tothom -encara que no ens enganyem, el CeBIT és molt important a nivell mundial, i SIMO anava molt allunyat d’ell en aquest sentit, encara que era més espectacular que ara-, amb aquesta nova fórmula sembla que es conforma amb la presència d’empreses bàsicament madrilenyes i amb alguna presència de la resta de l’Estat.

Sobre les conferències, xerrades i actes diversos no he rebut gaire feedback, ni bo ni dolent. Suposo que a aquells que els ha interessat hi han anat, i els que no ni s’han deixat caure per allà. Per tant, en aquest apartat crec que el SIMO també aprova, però haurem de seguir atents a l’evolució d’aquests actes dins del certamen.

Conclusions

En definitiva, em sembla una pena que la fira madrilenya hagi perdut aquesta vocació de gran aparador tecnològic obert a tothom, però entenc que la culpa no pot ser tota de l’organització (a la que com a màxim es pot acusar d’haver defensat un model caduc d’esdeveniment, i que no han estat prou competitius per a imposar-se en un mercat que s’ha reagrupat, sobrevivint només les fires més importants), sinó que ha de ser compartida per les grans empreses que l’any passat es van plantar per a imposar el seu model de fira sense tenir res més en consideració.

El present esdeveniment, doncs, encaixa com un guant per a Microsoft, HP, SAP o Telefònica, però deixa més aviat indiferents a la resta de la comunitat, i no diguem a petites empreses i fabricants de productes d’usuari.

Tampoc em refereixo ja a la premsa, per a la qual SIMO ha perdut qualsevol interès, fins i tot per a l’especialitzada amb l’excepció tal vegada dels mitjans que toquen més la informació econòmica, però encara així no centrarà ja mai més la seva atenció completa.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org