Google, l’enemic a batre

Encara recordo els dies en què Google era aquella simpàtica empresa nascuda dels dormitoris de dos estudiants; en aquell moment jo estava a la universitat, amb tot el que això comporta (joventut, inexperiència, rebel·lia, algunes festes i la creença que només sent una persona justa i noble es triomfa a la vida), i veia en aquells nois als meus herois que havien aconseguit el que jo somiava d’aconseguir, i això enfrontant-se al poder establert de Microsoft, la companyia a la què tots criticàvem alegrement.

Amb el pas del temps les coses es posen al seu lloc, i la realitat es veu d’una altra manera; Google és una empresa, amb una estructura com qualsevol altra, com la de Microsoft, Nokia, Oracle, General Motors o IBM, amb el seu CEO, els seus directius, advocats, comptables i tota la resta de la parafernàlia. El seu tan famós i envejat alt nivell de vida laboral també s’entela per les llargues jornades i una dedicació gairebé absoluta a l’empresa, malgrat que la llibertat per dur a terme projectes paral·lels pot ser més gran que en altres corporacions (i, al cap i a la fi, això també li convé a Google).

Una empresa més significa un rival més si ofereix productes semblants als teus. I això és el que és ara Google. Si anteriorment Apple, Motorola, Nokia o Sun Microsystems la veien com un possible i desitjable aliat en la causa comuna contra Microsoft, empresa que els passava (i passa encara en molts casos) la mà per la cara a algunes d’elles i amb les altres ho intentava, ara la veuen com una empresa que s’ha ficat sense contemplacions en el seu terreny de joc intentant pispar-los la pilota. Dolent, lleig i no s'ha de permetre.

Google era el cercador. Ara és Android, Chrome, Chrome OS, Go!, diversos serveis en línia, publicitat,... Apple té l’iPhone, al mercat al qual tard o d'hora li pot afectar el gran èxit que estan experimentant els terminals basats en Android. És per això que no ens hauria d’estranyar que siguin certs els rumors que la companyia de Cupertino i Microsoft estan en converses per a què Bing sigui el motor de cerques per defecte en el telèfon d’Apple.

Al cap i a la fi, no seria la primera vegada que Apple i Microsoft fan tractes i, si els convé, tampoc serà la darrera. Si no tinc mal entès, Apple ha sobreviscut fins als nostres dies gràcies a una injecció econòmica de la mateixa Microsoft i al port de l’Office i l'Internet Explorer, que van donar el baló d’oxigen just i necessari a la plataforma de Cupertino per a què la companyia de Bill Gates (en aquell moment encara als comandaments del gegant que havia ajudat a crear) pogués presentar-la com l’exemple que ells no monopolitzaven el mercat i que hi havia opcions (vida més enllà de Microsoft).

La conjuntura els fou útil llavors, i com en les sèries de televisió d’acció, el “dolent” i el “bo” (qui és qui aquí?) es van unir per al benefici mutu. I després? “la propera vegada ja es veurà” com acostumen a resar els guions d’aquestes sèries.

Els fabricants de terminals de telefonia veien en Android una opció a Symbian, plataforma que sempre havia tingut un fort influx de Nokia però que havia acabat caient definitivament a les mans d’aquest fabricant finlandès. És lògic posar-se en la pell de Motorola o Sony Ericsson i que a hom li sorgeixin dubtes per emprar un sistema operatiu l’empresa responsable del qual és una divisió operativa de la seva principal rival. Així, no és rar que Android fos presentat al món en un moment molt oportú per a què els fabricants que no eren Nokia el rebessin amb els braços oberts.

Però, heus aquí que Google va cometre el greu pecat de llançar un terminal sota segell propi fabricat per la companyia amb qui millor s’ha portat tots aquests anys, la taiwanesa HTC. Greu errada, doncs els amants de Google ja tenen una icona per adquirir, com els fans d’Apple tenen l’iPhone. Motorola, Sony Ericsson i les altres tenen una altra marca a batre en aquest dur mercat.

En conseqüència, cal veure quin serà el futur d’Android en un mercat que es fragmentarà més, doncs l’èmfasi està passant a marxes forçades de les plataformes als serveis, i el què hi haurà en cada telèfon només serà un trampolí cap a Internet i el què la cada cop més ubiqua Xarxa ofereix.

I què dir de les dades? De creure’s amb els ulls clucs el “Don't be evil”, els usuaris finals han passat a mirar-se’l amb escepticisme, a posar en dubte aquest leitmotiv i a queixar-se de què la companyia guarda massa dades personals i durant massa temps dels internautes, i que a mesura que creix la seva importància, aquest perill s’accentua.

Google també s’ha ficat en el terreny de la geolocalització i els mapes, el què l’ha enfrontat amb aquelles companyies que oferien aquests serveis a tercers, i que tenen por del què Google pugui fer dins de poc en el terreny del maquinari per a GPS. I, una de les seves darreres apostes la fa entrar de ple en el terreny dels sistemes operatius desktop, en el qual s’enfronta a la seva fins ara aliada Apple, a la seva sempiterna rival Microsoft i fins i tot a Oracle ara que aquesta heretarà el Solaris de Sun.

En definitiva, Google ja no és aquella companyia amb la què qualsevol CEO s'hi sentia confortable fent negocis, sinó que s’ha convertit en un rival massa poderós. I és que ja ho venia a dir Maquiavel en el Príncep: un bon governant no pot permetre mai que una potència estrangera més gran s’involucri en el seu país, perquè això a llarg termini només significarà la subjugació del més feble. Al contrari, ha de buscar aliar-se amb una altra nació a la que pugui controlar, convertint-se al seu torn en el seu possible -i probable- subjugador.

Google només té un punt en contra respecte al què ha significat i significa Microsoft: mentre que els de Redmond han estat imprescindibles passat un punt, Google encara es troba en un estadi en el que no es depèn de les seves plataformes i serveis. I aquest factor pot ser el que contribueixi a clavar el primer clau en el seu taüt.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org