El detall inadvertit de l’iPad

Abunden aquests dies a la Xarxa de xarxes articles que llisten les X raons (habitualment deu) per odiar o estimar el nou iPad d’Apple, fixant-se en el que pot fer o no el dispositiu, en el seu sistema operatiu, pantalla o públic objectiu. Però poca gent sembla fixar-se en un detall que al meu parer em sembla revelador: Apple signa el microprocessador que el governa.

Ja a principis d’any, el Wall Street Journal es feia ressò dels agressius moviments de la companyia de Cupertino en el mercat dels semiconductors, en el qual havia “fitxat” a diversos talents. Apple ja duia temps preparant el seu salt qualitatiu i quantitatiu que ha estrenat amb l’iPad.

De moment, res ha transcendit oficialment sobre la nova família de xips de la companyia de Cupertino, el primer desenvolupament de la qual ha estat batejat com A4 (potser perquè per mides l’iPad s’assembla a un full de paper d’aquest tipus?), malgrat que diversos rotatius en línia afirmen que es basa en l’arquitectura ARM, la qual Apple hauria llicenciat.

Els nois de Steve Jobs han creat un sistema complet en un xip (SoC, System on a Chip), en el qual s’hi inclou controlador gràfic, i que és previsible que a la llarga acabi equipant en una o altra versió a tots els dispositius mòbils de l’empresa, com l’iPod i l’iPhone. Així, Apple podrà prescindir ben aviat de Samsung com a fabricant de les CPU's dels seus dispositius més petits, serà independent.

I això pot ser només el principi. És difícil pensar en una màquina portàtil o de sobretaula d’Apple basada en aquesta arquitectura, doncs per ara els xips d'Intel s'enduen la palma pel que fa a potència de càlcul, però no seria desgavellat pensar en un termini de tres-quatre anys per a què l’arquitectura ARM s’acosti als xips més senzills del fabricant nord-americà, la plataforma Atom i els quad-core menys potents. De fet, amb la família Cortex, ja s’està parlant de pastilles de quatre nuclis a mitjà termini. I, llavors, potser serà un bon moment per valorar el salt d’una a l'altra arquitectura.

ARM té plans de futur molt ambiciosos, igual que els seus llicenciataris com Qualcomm que, per ara, estan satisfets amb tenir pres el mercat dels smartphones i intenten desembarcar en el dels netbooks en dura competència amb Intel. Malgrat tot, el futur pot fer que aquesta plataforma acabi sent tan vàlida per a desktops i notebooks com la mateixa Intel.

La meva pregunta és: esperarà Apple que això passi, o mostrarà el seu tradicional signe d’independència evolucionant aquest desenvolupament pel seu compte? veurem en un període de, posem cinc anys, un nou canvi d’arquitectura de la x86-64 d’Intel a l’ARM? No seria quelcom nou a la companyia de la poma: de Motorola 68xxx a PowerPC, i d’aquesta a Intel. Els canvis no fan por a Cupertino, malgrat que si que ha d’haver-hi unes garanties d’èxit que, ara mateix, no es donen per a ARM.

D’altra banda, la disponibilitat d’aquests microxips pot donar lloc a processadors gràfics o fins i tot netbooks de la companyia de Steve Jobs, l’entrada en nous segments de mercat en un període d’uns dos anys. No és, de moment, una amenaça per a Intel ni per a Qualcomm, Samsung o qualsevol altre fabricant pel que es refereix a robar-los quota de mercat, però si per a perdre'l com a un client important i interessant.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org