iPod Nano: la novetat d’Apple amb més possibilitats

La companyia de Cupertino ha tornat a trencar convencionalismes -malgrat que, paradoxalment, ja comença a ser quelcom convencional que ho faci- amb el nou iPod Nano, una “cucada” de amb prou feines 4x4 cm. que inclou per primera vegada -almenys que jo sàpiga- pantalla i interfície multitàctils per a controlar un aparell de tan petites dimensions.

Fins ara, els dispositius multitàctils eren vedat exclusiu dels smartphones i els tablet PC, i encara que havíem vist implementacions en pantalles que no cobrien la totalitat de la part frontal d’un telèfon (com en alguns models de Nokia amb teclat QWERTY físic en el frontal), cap dispositiu amb una pantalla tan petita que amb prou feines supera la polzada i mitja en diagonal havia integrat tecnologia multitàctil.

És una nova demostració que, més que innovar radicalment (que també ho ha fet), Apple és experta en portar les tecnologies existents un pas més enllà atrevint-se a fer el que potser altres van pensar però van tenir por de dur a terme. Por al fracàs, que el mercat els expulsi per una errada com una au regurgita allò ingerit per alimentar als seus pollets, metàfora molt visual del que li pot passar a una empresa que aposta i perd: deixa el camí obert per a què altres aprofitin la seva experiència.

Això mateix ja va fer la companyia de Cupertino amb l’iPad; el concepte de tablet no és nou, però la implementació proposada per Microsoft no va acabar d’agradar al mercat portant a què aquesta mena d’aparells quedessin arraconats en un racó del mercat. Els nois de Steve Jobs van aprendre d’aquella experiència, van treure'n la lliçó consegüent i van millorar el producte fins arribar a l’iPad, el concepte del qual va començar a revolucionar el mercat fins i tot abans de ser presentat oficialment.

És clar que la poma mossegada juga amb avantatge, ja que una legió de fanboys disseminada per tot el món fan que gairebé qualsevol llançament del producte que sigui es converteixi en un èxit assegurat. Steve Jobs ha sabut cultivar aquesta cultura de fidelitat, de culte gairebé religiós que al meu parer arriba al paroxisme amb persones que són capaces d’esperar més d’un dia a l’obertura de la botiga per adquirir la novetat de la poma -jo, que quan calculo que n'hi ha per a cinc minuts de cua ja giro cua i me'n vaig!-, i mimat a uns mitjans de comunicació que a vegades donem massa protagonisme a uns llançaments que, d’haver estat fets per una altra companyia, haguessin passat molt més desapercebuts. Si, Apple s'ho ha guanyat.

Aquest Nano amb pantalla multitàctil pronostica al meu parer una nova era en la que les interfícies multitàctils apareixeran en dispositius semblants i s'implantaran en d'altres com ara comandaments a distància per a televisors, vídeos, controls d’alarma o d’aire condicionat, etc, una veritable explosió que ens arribarà a mitjà/llarg termini i que podrem dir que hem vist començar amb l’iPod Nano, el qual porta la tecnologia un pas més enllà d’on era fins ara.

I els crítics que afirmen que per a moltes persones la pantalla de l’iPod Nano és massa petita per a què els seus dits més aviat grassonets la puguin usar amb comoditat, no els nego la raó, però si els dic que per a molts milions de persones no ho és. I això és el que compta aquí.

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org