'Els Sims' arriba als 100 milions d'unitats venudes convertint-se en el vídeojoc més exitós en la plataforma PC
El joc d'Electronic Arts consisteix en una simulació virtual del comportament de la gent en el món real, demostrant que els jocs electrònics no només han de tenir acció i emocions fortes.
Guillem Alsina (guillem@imatica.org) - La típica imatge del "jugador" enganxat a un "mata-marcians" pot quedar tocada per aquests 100 milions de còpies venudes d'un joc que si destaca per alguna cosa és per la pau que fa respirar al jugador. I és que a The Sims no cal matar alienígenes que intenten envair la terra, ni participar amb èxit en el desembarcament de Normandia o guanyar tornejos de futbol. Els Sims simulen la vida mateixa, amb els seus moments d'avorriment, la seva diversió, els dubtes, la por... un autèntic simulador social.
Aquest videojoc va veure la llum el 2000 de la mà de Will Wright, tot un guru del món de la simulació social que ja va protagonitzar un altre èxit sonat d'abans com foren els primers SimCity, jocs en els quals es tractava de construir i mantenir una ciutat amb tots els seus recursos i solucionant els problemes que ens anaven apareixent en forma de criminalitat o catastròfics elements meteorològics.
El joc de seguida va captivar a milions d'usuaris gràcies a la simplicitat del seu argument i a un model que permetia jugar a ell de manera gairebé infinita: mentre altres vídeojocs marcaven objectius per a l'usuari (guanyar una batalla, un campionat esportiu o superar una sèrie de fases), Els Sims no tenia més objectiu que viure el dia a dia d'un conjunt de personatges, amb el que deixava d'existir un objectiu concret a perseguir i el jugador es dedicava més a explorar totes les possibilitats del sistema.
També a diferència d'altres jocs, en aquest era el mateix usuari el que marcava les regles, podent fer dels seus Sims qualsevol cosa: des de ciutadans amb èxit i immensament rics, fins a pobres desheretats. Les possibilitats eren i són infinites.
Al joc original li van seguir una sèrie d'expansions i en el 2004 la segona versió. S'espera que en el 2009 vegi la llum l'esperada tercera versió, amb la qual augmentarà el nombre de còpies venudes i l'èxit d'aquest vídeojoc al qual, si més no, podem qualificar com de "diferent".
Més informació:
Nota a la pàgina oficial dels Sims a l'Estat Espanyol
Aquest videojoc va veure la llum el 2000 de la mà de Will Wright, tot un guru del món de la simulació social que ja va protagonitzar un altre èxit sonat d'abans com foren els primers SimCity, jocs en els quals es tractava de construir i mantenir una ciutat amb tots els seus recursos i solucionant els problemes que ens anaven apareixent en forma de criminalitat o catastròfics elements meteorològics.
El joc de seguida va captivar a milions d'usuaris gràcies a la simplicitat del seu argument i a un model que permetia jugar a ell de manera gairebé infinita: mentre altres vídeojocs marcaven objectius per a l'usuari (guanyar una batalla, un campionat esportiu o superar una sèrie de fases), Els Sims no tenia més objectiu que viure el dia a dia d'un conjunt de personatges, amb el que deixava d'existir un objectiu concret a perseguir i el jugador es dedicava més a explorar totes les possibilitats del sistema.
També a diferència d'altres jocs, en aquest era el mateix usuari el que marcava les regles, podent fer dels seus Sims qualsevol cosa: des de ciutadans amb èxit i immensament rics, fins a pobres desheretats. Les possibilitats eren i són infinites.
Al joc original li van seguir una sèrie d'expansions i en el 2004 la segona versió. S'espera que en el 2009 vegi la llum l'esperada tercera versió, amb la qual augmentarà el nombre de còpies venudes i l'èxit d'aquest vídeojoc al qual, si més no, podem qualificar com de "diferent".
Més informació:
Nota a la pàgina oficial dels Sims a l'Estat Espanyol
