Internet i els mitjans “alternatius” es van avançar a les grans cadenes informatives en l’anunci de la mort de Michael Jackson
Facebook, blocs però, sobretot, Twitter, han estat i estan essent les formes preferides per l’audiència per a informar-se sobre els detalls que rodegen la defunció del Rei del Pop i per expressar les seves mostres de condol.
Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – La notícia va saltar abans als blocs que exhibir-se en les cadenes informatives més importants dels Estats Units, incloses la CNN i Fox News, les dues principals cadenes de notícies 24x365 del país nord-americà, a més que ambdues disposen de filials repartides per tot el món. Fou concretament el bloc TMZ, dedicat a les “celebrities” el que es va decidir a publicar la notícia bomba mentre la resta dels mitjans esperaven la confirmació. A partir d’aquí, la resta dels mitjans va començar a retransmetre la notícia.
Però fou un altre mitjà en línia el que va centrar immediatament l’atenció de l’audiència: Twitter. A través dels comptes dels milions d’usuaris que té el servei de microblogging, la notícia va córrer com la pólvora. El boca a orella va ser facilitat per la naturalesa mateixa dels seus usuaris, majoritàriament “natius digitals” als qui agrada d’estar “always on” (sempre connectats), pendents constantment del que es diu en la Xarxa de xarxes, quelcom al que ajuden els telèfons mòbils que porten amb ells tot el dia.
La forma en com s’informa la gent canvia, d’això no n'hi ha cap mena de dubte; la Segona Guerra Mundial fou el conflicte de la ràdio, la Guerra de Vietnam el que va deixar pas a la televisió, un mitjà que dominà el panorama informatiu sense pal·liatius fins a la Segona Guerra del Golf, un conflicte en el què els blocs ja van tenir una destacada presència. Es va parlar llavors d’una revolució en els mitjans de comunicació, una revolució que ha quallat ara, amb aquesta luctuosa notícia.
Internet es va col·lapsar, literalment. Google, Twitter i altres serveis van viure moments amb pics de connexió de tal magnitud que van fer témer la seva saturació i caiguda. Finalment, no fou així, però alguns van ser difícilment accessibles en determinats moments, com el mateix bloc que va donar la notícia, TMZ.
Catalitzador del dol popular
Controvertida fins a la fi, la figura de Michael Jackson era adorada per moltes persones de tots els racons del món. Independentment dels seus problemes amb la justícia i la seva agitada vida personal (que en aquesta era de les comunicacions ha estat a l’ull de l’huracà de la premsa rosa), Jackson era un artista que ha marcat un abans i un després en el món de la música. Excel·lent ballarí, les seves coreografies van dictar la línia que s’ha de seguir en els videoclips i espectacles en directe des de Thriller, una peça mestra fins i tot avui en dia.
Internet ha actuat també com a vàlvula d'escapament per al dolor que senten els seus fans. Actes d’homenatge, trobades i vigílies realitzats arreu del món han estat convocats emprant les xarxes socials com el mateix Twitter o Facebook. Els videoclips de l’artista, penjats en diversos serveis com YouTube, estan batent rècords de visites, i el preu dels objectes relacionats amb ell posats a subhasta en llocs com eBay, veuen augmentat el seu preu.
Aquest èxit cal buscar-lo més enllà de la immediatesa i la rapidesa pròpies d'Internet. El trobem en la possibilitat que proporciona la Xarxa que la informació no flueixi a través del canal només en una direcció (del mitjà cap a l’audiència), sinó que sigui una relació a tres bandes: del mitjà al lector/espectador, i d’aquest a la resta de l’audiència, amb la qual es retroalimenta. I aquesta retroalimentació pot arribar al propi mitjà.
Aquesta possibilitat de parlar amb altres persones, altres seguidors de l’ídol desaparegut, compartir el dolor per la pèrdua i contrastar la informació (la seva mort s’ha vist embolicada en la polèmica per unes circumstàncies no del tot aclarides en el moment d’escriure aquestes ratlles) així com manifestar col·lectivament els sentiments, fan d’Internet més que una eina per a informar-se. És, en definitiva, la nova àgora del segle XXI en la que el poble (el digital) es manifesta.
Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org
