La Web, futura plataforma per a videojocs?
L’auge del cloud computing, la potència de la nova generació de browsers i estàndards com el WebGL, contribueixen a portar a la Web entorns 3D complets sobre un maquinari cada dia més capaç fins i tot en els ordinadors més senzills. L’evolució dels sistemes operatius, el màxim exponent del qual és Chrome OS, també ens porta cap aquí.
Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Quan vaig començar a navegar per la incipient web a mitjans de la dècada dels noranta (jo en aquell moment estava a la universitat) recordo que veure com es començava a carregar una imatge en la pàgina era sinònim d’empipar-se (ara trigarà una eternitat a descarregar-se la informació!). Després va arribar el vídeo, al principi amb les mateixes reaccions, i després YouTube i el vídeo en HD. Actualment puc estar carregant un parell de vídeos en alta definició simultàniament mentre veig una presentació en Flash, el maquinari m’ho permet (una tarja gràfica i un processador molt més potents que abans) i el programari m’ho facilita. El següent pas de la Web és la tercera dimensió.
I això és possible gràcies entre d'altres a l’estàndard (encara en elaboració i pendent d’aprovació) WebGL, basat en OpenGL i que permet renderitzar entorns 3D sobre qualsevol maquinari compatible amb aquesta API, avui en dia la majoria de les targes gràfiques més habituals en sobretaules i portàtils. El grup de treball encarregat de desenvolupar WebGL i portar-lo a una versió definitiva inclou companyies de la talla d’Apple, Google, Opera o Mozilla, essent precisament aquesta darrera la que va encetar el projecte. Actualment, les versions en desenvolupament de Firefox, Chrome i els navegadors basats en el motor de renderització WebKit inclouen suport embrionari per a WebGL.
Des del punt de vista del programador, la forma d’interactuar amb aquesta API és mitjançant JavaScript. Això és precisament el que permet CopperLicht, un engine de renderització d’entorns 3D que permet accedir a un món tridimensional a través d’un navegador web sense requerir per a això cap plug-in addicional. Proporciona les funcionalitats habituals d’aquestes eines com ara skyboxes, animació de textures, o objectes transparents.
Una mostra del que és un entorn 3D amb CopperLicht en un navegador Firefox 3
L’aparició d’aquesta mena d'eines que permeten utilitzar gràfics tridimensionals d’alta qualitat en entorns immersius facilita que es puguin començar a desenvolupar videojocs pensats per a executar-se completament en el navegador web, una possibilitat molt interessant i més donada la nova generació de dispositius Tablet PC que s’acosten, i la filosofia bàsica de la qual és la de treballar connectat a la Xarxa de xarxes.
Per tant, la Web pot ser la futura plataforma per a la creació i comercialització de videojocs, que així s’independitzarien d’una plataforma concreta (Windows, Linux, Mac OS X,...) per a ser executables en qualsevol navegador sobre qualsevol sistema operatiu, una possibilitat molt interessant per als desenvolupadors.
En trobar-se Apple i Google dins d’aquest grup de desenvolupament, no seria gens estrany que més endavant l’iPad i els tablets funcionant sota Chrome OS promouran l’ús d’aquest tipus de videojocs que, a més, gaudirien dels avantatges de la comunitat d’usuaris en línia, de no necessitar suport físic per a distribuir-se (DVD) i de poder cobrar una quota de lloguer mensual. World of Warcraft pot ser un bon exemple de l’èxit dels jocs que creen comunitat.
L’alternativa de Google
La companyia del cercador (com no) té la seva pròpia alternativa a WebGL, posant d’aquesta manera un peu a cada banda: es tracta d'O3D, una API que ofereix el mateix que WebGL. Es pot descarregar des del seu lloc web en forma de plug-in per als principals navegadors del mercat.
Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org
