Google+ continua batent rècords
25 milions d’usuaris en poc més d’un mes de vida constitueix un ritme de creixement molt més gran que el de Facebook o Twitter en el seu moment, encara que ara hi ha una cultura global de les xarxes socials superior a la que hi havia fa un parell d’anys. Això ens porta a preguntar-nos si l’èxit del nou invent de Google creixerà en el futur o serà efímer.
Redacció – Segons les darreres estadístiques de ComScore, Google+ ja té a favor seu més de 25 milions d’usuaris, experimentant un creixement molt superior als de Facebook o Twitter en els seus inicis. Les comparacions són odioses però, en aquest cas, inevitables, és clar que hem de tenir en compte certes diferències entre aquesta xarxa social i aquelles que han assentat les bases del que són les modernes xarxes socials.
Quan Facebook va néixer, el concepte de xarxa social donava les seves primeres passes i, si es va popularitzar, fou precisament, gràcies a la idea que va tenir Mark Zuckerberg. Així és que quan Facebook donava les seves primeres passes fora de l’entorn universitari de Harvard, el seu ritme de creixement no només era inferior al què té a hores d’ara Google+, si no que no podia materialment igualar-lo.
Igualment li va passar a Twitter, un servei que va originar el concepte de microblogging, fins llavors desconegut. Ambdós van ser pioners, i ambdós es van haver d’enfrontar a una societat a la què van haver de convèncer de la seva utilitat. Un cop acomplerta aquesta missió, van començar a créixer desmesuradament fins convertir-se en els gegants que són avui.
La creació de Google, amb la qual pretén plantar cara a Facebook, ho té a hores d’ara més fàcil; el concepte de xarxa social és conegut i ha estat assumit no només pels internautes, si no per la societat en general, amb el que Google+ s’erigeix en una eina més d’aquest tipus. A més, no és incompatible tenir perfil en ambdues, pel que per què no provar-les al mateix temps i decidir més endavant quina ens agrada més? i per què cal triar podent seguir amb les dues?
La multinacional de Sergey Brin i Larry Page juga, doncs, amb un cert avantatge respecte a la situació que van viure tant Facebook com Twitter en els seus inicis, i en la què a més de convèncer als internautes que el seu servei era útil, abans havien d’explicar-los per a què servia i quina era la seva finalitat. Avui Google ja no ha de fer aquesta tasca, és un cap més de la coneguda hidra de les xarxes socials.
Que Google+ pugui plantar-li cara a Facebook no dependrà del creixement que tingui ara, en els seus estadis inicials de desenvolupament, si no en si podrà mantenir-lo al llarg dels mesos vinents. Com a recurs, sempre pot aprofitar els usuaris de l’altra xarxa social que manté la companyia del cercador, Orkut, fusionant ambdues en una sola xarxa si arriba a desaccelerar-se el creixement de Google+. Això, com ja havíem dit anteriorment, té els seus avantatges i inconvenients, i és una operació que cal mesurar bé abans de dur-la a terme.
Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org
