iMàtica Països Catalanstag:www.imatica.org,2008:/blogcat/22008-05-08T19:05:04ZMovable Type 3.2ysb5-20051201tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10362008-05-08T19:09:50Z2008-05-08T19:05:04Zguillem.alsina
tanca un acord amb Apple per vendre l'iPhone en els mercats d'Austràlia, República Txeca, Egipte, Grècia, Itàlia, Índia, Portugal, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Turquia]]>
Grand Theft Auto IV: i amb ell va arribar l'escàndoltag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10352008-05-08T15:46:19Z2008-05-08T15:42:36Zguillem.alsina
joc més esperat de la història", GTA IV per abreujar, no ha arribat exempt de polèmica degut a la violència inherent a l'argument i ambientació de l'acció que en ell s'hi desenvolupa. La vella polèmica sobre la idoneïtat de certs arguments emprats en els vídeojocs torna a renéixer.]]>
El Gran Lladre de Cotxes") és simple: el jugador encarna un gàngster de poca volada que s'ha de buscar la vida en una gran metròpolis nord-americana duent a terme una sèrie de missions en les quals no faltaran enfrontaments de tota mena amb la policia, amb altres mafiosos i amb qui calgui per tal de complir els objectius de la missió. Durant el nostre recorregut pels carrers de la ciutat (que pot ser Liberty City, San Andreas o Vice City, inspirades en les grans ciutats de les costes est i oest nord-americanes) ens trobarem amb tota mena de personatges, des d'innocents civils als quals podrem assaltar, colpejar i robar, fins a altres criminals passant per agents del departament de policia o prostitutes.
Ha estat precisament aquesta recreació tan realista dels suburbis d'una gran ciutat nord-americana la que ha dut la polèmica. La violència de bandes o l'ambient de les zones urbanes deprimides són reflectits aquí gairebé en tota la seva cruesa. "Real com la vida mateixa" sembla el leitmotiv d'aquesta sèrie de jocs.
Pràcticament des dels orígens dels jocs electrònics, la violència dels arguments ha estat en el punt de mira d'organitzacions de consumidors i altres agrupacions socials. Les opinions es polaritzen en dos bàndols: d'una banda els que opinen que la violència expressada en els vídeojocs condueix a un comportament violent per part del jugador en la realitat, i d'altra banda tenim als què defensen que els jugadors són capaços de discernir entre la realitat i la ficció, convertint-se els vídeojocs en una vàlvula d'escapament per a les tensions de la vida diària.
Les crítiques a GTA IV li han caigut de totes bandes, i més en un país com els Estats Units, en el qual els grups de pressió moral i "el què diran" tenen una forta influència. L'Associació de Mares contra la Conducció Sota Els Efectes De l'Alcohol (MADD, Mothers Against Drunk Driving) ha posat de relleu la possibilitat que el nostre personatge en el joc begui grans quantitats d'alcohol digital abans de conduir, amb els conseqüents efectes en l'habilitat que mostra el personatge.
Per als familiars i amics de víctimes de la violència al carrer, el joc tampoc és cosa de broma; aquests grups d'opinió argumenten que la violència que s'exerceix en el joc és una mala influència per als nostres fills i que pot ser mimetitzada per aquests, generant així una violència real.
El principal problema és la ment dels més joves. Si bé el joc només és venut a majors d'edat, i fins i tot als països més permissius s'adverteix del seu contingut i es recomana el seu consum només a partir d'una determinada edat, els més petits acaben tenint-hi accés. I llavors les seves ments no han madurat prou com per a discernir un comportament socialment acceptable del que no ho és. Només fa falta sentir les converses entre nens sobre el desenvolupament del joc per adonar-se que les gestes més comentades són aquelles en les quals s'han robat gran nombre de cotxes, s'han realitzat espectaculars piruetes amb ells i s'ha matat a un major nombre de gent. En resum, s'idealitza el comportament dels mafiosos i amb això es banalitza la violència que exerceixen.
La pregunta de si els vídeojocs són bons o dolents per si mateixos sembla una qüestió tan irreductible i irresoluble com l'eterna qüestió filosòfica de si l'home és bo o dolent per naturalesa, a la qual savis de totes les èpoques han intentat donar resposta sense aconseguir-ho. El que més s'acosti a una solució sigui potser considerar als vídeojocs com una eina més, la bondat o maldat de la qual depèn només d'aquelles mans que els creen i dels ulls que els miren per a jutjar-los.]]>
tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10312008-05-08T12:54:53Z2008-05-08T12:53:52Zguillem.alsina
anuncia la disponibilitat a Zune Marketplace de sèries de televisió per al seu reproductor MP4]]>
tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10302008-05-08T09:11:07Z2008-05-08T09:08:01Zguillem.alsina
anuncia la inclusió de l'OpenJDK de Java en les distribucions GNU/Linux Ubuntu 8.04 i Fedora 9]]>
Indiana arriba a bon porttag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10292008-05-08T06:18:23Z2008-05-08T06:14:43Zguillem.alsina
des del seu lloc web.
Aquesta és la primera versió del sistema que beu de les fonts del projecte Indiana, la missió del qual ha estat dotar a OpenSolaris de totes les facilitats que històricament li han mancat per a triomfar entre el gran públic, ja que fins a l'obertura del codi font de Solaris per part de Sun, aquest sistema es dirigia única i exclusivament a professionals del món de la informàtica. Amb l'adveniment de GNU/Linux i la filosofia del programari lliure que amb el temps han demostrat triomfar entre els usuaris finals, Sun va pensar en Solaris com una alternativa al sistema operatiu del pingüí per a l'usuari final, malgrat que degut a la seva aspror inicial amb aquest tipus de públic, fins ara no ha aconseguit un èxit d'usuaris comparable al sistema creat per Linus Torvalds.
La principal característica d'aquesta nova revisió és la facilitat amb la que es prova i instal·la en un ordinador. Per començar, es distribueix en forma de Live CD, de manera que podem col·locar el disc en el lector, reiniciar la nostra màquina i provar OpenSolaris sense haver de particionar el disc dur i instal·lar el sistema. Això és, sense cap mena de dubte, una gran avantatge per als usuaris indecisos o que no acaben d'estar convençuts per aquesta opció.
Si es vol dur a terme la instal·lació, aquesta es pot fer des de l'assistent del que disposem en el Live CD i que podrem trobar a la icona corresponent de l'escriptori Gnome inclòs amb la distribució.
Una altra novetat interessant és la inclusió de ZFS, el sistema de fitxers de nova generació desenvolupat per la mateixa Sun amb el qual es fa front als reptes de l'emmagatzematge modern com poden ser els creixents volums dels dispositius (en quantitat de dades emmagatzemables) i l'escalabilitat dels sistemes. Aquest sistema de fitxers és l'escollit per defecte per preparar volums de disc que acullin a OpenSolaris.
IPS (Image Packaging System) clona la funcionalitat dels repositoris en línia de programari per a les distribucions Linux com Ubuntu, que els permeten actualitzar-se o instal·lar noves aplicacions directament des d'Internet.
Una de les queixes que s'han fet a aquesta distribució d'OpenSolaris (com a les altres emanades del tronc comú del projecte creat per Sun) és la manca de drivers. La veritat és que disposa de menys varietat que un sistema com GNU/Linux, la seva competència directa, ja que la comunitat de programadors que treballa en OpenSolaris és inferior a la que desenvolupa Linux i els seus diversos projectes derivats.]]>
tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10272008-05-07T14:14:36Z2008-05-07T14:12:06Zguillem.alsina
BASIC (Beginner's All-purpose Symbolic Instruction Code), en el Dartmouth College pels seus creadors, John Kemeny i Thomas Kurtz. BASIC és un llenguatge senzill concebut per acostar el món de la programació a aquelles persones que no tenen coneixements tècnics]]>
Spam, 30 anystag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10242008-05-07T07:28:17Z2008-05-07T07:24:37Zguillem.alsina
ARPAnet va deixar de ser-ho per canviar de nom i passar a ser coneguda com a Internet, una "carretera" de la informació més que l'actual autopista que és. Des d'aleshores la també anomenada Xarxa de xarxes ha perdut la innocència que va caracteritzar els seus primers balbucejos i s'ha anat enfrontant de mica en mica a crackers, virus, spam i altres trampes modernes com el phishing. El correu electrònic no sol·licitat amb finalitats publicitàries dels més seriosos o absurds productes, també conegut com a Spam i que constitueix un dels principals problemes de la Internet moderna, compleix ara tres dècades d'existència.
El considerat com a primer missatge que entra en la categoria de Spam fou enviat el 3 de Maig de 1978 per Gary Thuerk, en aquell temps director de màrqueting de Digital Equipment Corp. (DEC). Internet encara es coneixia com a ARPAnet i arrossegava el seu origen militar. Thuerk va voler convidar a tots els usuaris d'ARPAnet de la costa oest dels Estats Units (en aquella època uns 600, principalment científics) a un esdeveniment de presentació dels nous ordinadors de la seva companyia, així que va decidir no enviar un missatge individualitzat sinó tenir una plantilla genèrica a enviar.
Entre ell i els seus companys de treball van teclejar totes les adreces que constaven a la guia d'ARPAnet (en aquella època impresa en paper com la guia telefònica) i van enviar els missatges. Thuerk fou amonestat per les molèsties ocasionades, però va aconseguir vendes -el principal objectiu de qualsevol empresa-, pel què el mètode es va donar per bo. Sense saber-ho, havia obert la Caixa de Pandora que dues dècades després començaria a afectar seriosament a la Xarxa i que actualment és unànimement considerada com una de les principals xacres d'Internet.
El nom de Spam procedeix d'un famós 'esquetx' televisiu del grup còmic britànic Monty Python, emès per primera vegada el 1970 i en el qual dos viatgers intenten encarregar l'esmorzar en un restaurant. La cambrera és l'encarregada de cantar-los la carta, i a cada plat hi consta una quantitat significativa de 'Spam', una carn precuinada i enllaunada molt popular a Anglaterra. El crit de "¡spam!, ¡spam!, ¡spam!" llançat per la cambrera (en realitat l'actor Terry Jones) fou així identificat amb quelcom anodí i embafador, com l'Spam electrònic.
Però el terme no fou emprat en el món tecnològic fins a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle passat, en la que es va anomenar Spam a la pràctica d'usuaris de BBS's i MUD's (dues formes de comunicar-se mitjançant ordinadors que van decaure amb l'adveniment d'Internet) de posar traves a altres usuaris dels mateixos serveis als quals volien expulsar mitjançant la repetició constant d'un determinat text.
A mitjans dels noranta el correu electrònic comercial no sol·licitat va irrompre amb força a les bústies dels internautes, el nombre dels quals augmentava llavors molt ràpidament a tot l'hemisferi occidental. El terme Spam no va trigar en ser assignat a aquesta pràctica concreta, i avui en dia no s'identifica amb res que no siguin les comunicacions electròniques no sol·licitades amb interès comercial, majoritàriament per correu electrònic si bé s'estan donant cada vegada amb més freqüència casos de Spam a través de sistemes de missatgeria instantània o dels comentaris en els blocs. El futur proper ens depara noves formes de Spam com aquelles que es donaran en els telèfons mòbils.
]]>
tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10232008-05-07T05:16:37Z2008-05-07T05:14:28Zguillem.alsina
GameSkoot, cercador web orientat a vídeojocs, en fase beta]]>
Microsoft retira la seva oferta per Yahoo!: Un moviment calculat?tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10212008-05-06T21:03:56Z2008-05-06T20:59:23Zguillem.alsina
Guillem Alsina (guillem@imatica.org) - A vegades és millor retirar-se a temps per poder lluitar més endavant que quedar-se i morir. Aquesta és una idea que sense cap mena de dubte ha passat per les ments de molts comandants en cap de diversos exèrcits al llarg de la història, i és la màxima que Microsoft podria estar aplicant al seu intent de conquesta de Yahoo!.
La companyia de Redmond va posar sobre la taula una oferta d'adquisició al gener, que fou rebutjada per la junta directiva de Yahoo! presidida per Jerry Yang al cap de pocs dies per considerar que no s'ajustava al valor real de la companyia. D'aleshores ençà s'han produït una sèrie de moviments en ambdós bàndols per intentar d'una banda provocar que els directius de Yahoo! acceptessin o fossin reemplaçats i, per una altra, desactivar l'oferta del gegant de Redmond. Ha estat Microsoft la que aquest passat cap de setmana va presentar la bandera blanca i es declarà vençuda en la lluita per la companyia d'Internet. Malgrat tot crec que això pot ser una maniobra calculada.
L'impacte en la cotització borsària de les dues empreses era previsible, només quedava veure què es produïa exactament i com. Inicialment Yahoo! va semblar experimentar una lleugeríssima pujada per després caure a plom, mentre Microsoft feia tot el contrari. Era previsible? probablement, i més si es compta amb l'opinió d'economistes i experts en borsa reconeguts, alguna cosa que la companyia de Redmond pot obtenir fàcilment a cop de talonari.
Amb una imatge bastant fidedigna del que podia suposar per a Yahoo! la retirada de l'oferta de Microsoft, aquesta darrera podria haver maniobrat per a què la cotització del gegant d'Internet caigués en picat, perdés el seu valor i posés en dubte l'actitud de Jerry Yang i la resta de la junta davant els seus accionistes. Els petits inversors, amb menys informació a les seves mans (ja se sap que avui en dia la informació és poder) han estat els que han provocat la caiguda en picat de les accions de Yahoo!, mentre que els grans grups d'inversió les han mantingut. Potser sàpiguen quelcom que nosaltres ignorem?
Microsoft va arribar a oferir 33 dòlars per cada títol de Yahoo!, però aquesta volia 37. Si es segueix l'actual tònica a la baixa repetirà una altra vegada la seva oferta la companyia de Steve Ballmer per assegurar-se el sí dels inversors més espantadissos?
La propera junta d'accionistes de Yahoo! es celebrarà al juny. Si per aquelles dates no ha pujat el valor en borsa de la companyia, és més que probable que algú demani la cap de Jerry Yang en safata, exercint-se un relleu en la direcció de Yahoo! que té tots els números de deixar en el càrrec de direcció a una persona més "sensible" a les propostes de Microsoft. La pregunta és: com lluitaran Yang i els seus contra això?
L'única solució és augmentar el valor borsari, el que significa presentar un producte o iniciativa realment revolucionaris, o bé una aliança espectacular. Amb Microsoft no pot ser per motius més que evidents, així que pràcticament l'única opció que li queda és amb Google, ja que companyies de menys impacte mediàtic no compten amb prou força com per arrossegar cap a dalt les accions de l'ara tocada Yahoo!
Així les coses, posaria la ma al foc per Google i per un pacte entre aquesta i Yahoo! pel que fa a plataformes publicitàries, en el que probablement serà Google qui posi AdSense i AdWords més a mà de Yahoo! i dels seus clients. Tampoc descarto alguna mena d'acord en el qual la massa d'internautes que tenen a Yahoo! com a preferència pugui beneficiar-se dels serveis i productes de Google.
]]>
tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10122008-05-06T18:10:45Z2008-05-06T18:08:35Zguillem.alsina
versió de desenvolupament 1.7.2 de la distribució GNU/Linux Elive, basada en Debian i que empra l'entorn d'escriptori Enlightenment]]>
Adobe presenta l'Open Screen Projecttag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10162008-05-06T14:20:20Z2008-05-06T14:17:21Zguillem.alsina
]]>
impulsat una gran aliança juntament amb companyies de la talla de LG, Intel, Cisco, Sony Ericsson, Nokia o Verizon Wireless i el suport de productors de continguts com la MTV, BBC o NBC Universal per proporcionar a programadors i usuaris un entorn multiplataforma i ric en el qual distribuir i reproduir continguts multimèdia (àudio, vídeo i aplicacions) basat en els seus productes i obert.
La part que ha estat considerada per la comunitat internauta com la més interessant és que per dur a terme el seu projecte, Adobe obrirà certes parts de l'especificació de la seva tecnologia Flash, com els formats de fitxer i el protocol de comunicacions emprat, a més d'eliminar les llicències, el que deixarà als entorns d'execució RIA de la companyia (Flash Player i AIR) com a productes gratuïts per a dispositius mòbils.
La idea és proporcionar un runtime environment, un entorn d'execució d'aplicacions que permeti als internautes treballar amb programes complets a través d'un navegador web, quelcom semblant al què Apple ofereix a l'iPhone i l'iPod Touch amb les seves aplicacions web.
Els motius d'Adobe per llançar ara aquesta iniciativa podrien trobar-se en l'èxit que està aconseguint el Silverlight de Microsoft, un rival directe de la tecnologia Flash disponible per a Windows i Mac OS X, al qual Adobe de moment no ha de témer, però sí assegurar-se el futur a llarg termini per a Flash.
]]>
tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10112008-05-06T11:56:02Z2008-05-06T11:52:46Zguillem.alsina
versió 4.00 de Puppy Linux, distribució basada en Slackware i de mida petita en format Live CD orientada a màquines antigues o poc potents. El seu contingut es carrega íntegrament en memòria RAM, agilitzant els accessos a aplicacions i documents]]>
tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10102008-05-06T08:45:10Z2008-05-06T08:42:36Zguillem.alsina
OnSortir.cat, el portal del lleure, el turisme i la cultura als Països Catalans ]]>
Proposta d'adquisició de Yahoo!: Microsoft es rendeixtag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10092008-05-06T06:05:28Z2008-05-06T06:01:53Zguillem.alsina
]]>
text conciliador amb la directiva de Yahoo!, Steve Ballmer afirma apreciar el temps invertit per aquesta en l'estudi de l'oferta posada sobre la taula per la companyia que dirigeix tot i mostrar-se dolgut amb el rebuig sofert. I és que la directiva de Yahoo! ha acabat imposant el seu punt de vista sobre l'oferta realitzada el passat 31 de Gener per Microsoft per adquirir la històrica companyia d'Internet.
Durant aquests mesos i d'ençà de l'anunci inicial de Microsoft que va posar sobre la taula 44.600 milions de dòlars per comprar a Yahoo!, s'han esdevingut tota mena d'especulacions i balls de xifres i companyies interessades en una possible fusió amb Yahoo! o la seva adquisició; des de la News Corp. de Rupert Murdoch (per fusionar-la amb MySpace) fins a grups mediàtics o d'Internet, passant per una suposada injecció de capital de Google per minar les possibilitats d'èxit de l'empresa fundada per Bill Gates. I és que a la companyia del cercador no li convé en absolut la unió de Microsoft amb Yahoo!, que donaria lloc a un gegant a la Xarxa de les mateixes o fins i tot superiors dimensions a ella mateixa.
El fet cert és que des de poc després de la data en què es va llançar públicament l'oferta d'adquisició, els noms de Yahoo! i Google han aparegut junts més de l'habitual en les notes de premsa que han anat arribant a les redaccions dels mitjans especialitzats. Ambdues companyies han recolzat conjuntament diverses iniciatives i han tancat acords de col·laboració com el que permet a Yahoo! usar la plataforma publicitària AdSense de Google. Sense cap mena de dubte, una estratègia calculada d'aquesta darrera per donar un baló d'oxigen a la primera davant Microsoft.
En la seva carta oberta a Jerry Yang (CEO de Yahoo!), Steve Ballmer (CEO de Microsoft) repassa els motius oficials esgrimits per la companyia de Redmond per proposar la fusió de les dues companyies: benefici per als accionistes, els consumidors, els anunciants (Yahoo! viu del negoci de la publicitat en línia i Microsoft té una divisió dedicada a això) i aquells que publiquen continguts a Internet i són usuaris dels serveis de les dues empreses. El motiu extraoficial de l'adquisició és de domini públic: fer front d'igual a igual a Google, per això a la companyia del cercador no li atrau la idea d'una fusió entre Microsoft i Yahoo!
Finalment, el motiu del desacord ha acabat essent el preu ofert per Microsoft, massa baix segons Yahoo! que ha valorat més el potencial de futur de la companyia com a mereixedor d'un preu més alt per acció, en contra de l'opinió de la companyia de Redmond que en tot moment ha defensat que la seva oferta era l'adequada i donava beneficis als accionistes de Yahoo!
Malgrat tot, Microsoft també ha adduït a altres raons que l'han fet desistir de l'intent d'adquisició, entre elles l'acord de venda de publicitat amb Google que manté Yahoo!, malgrat que aquestes "excuses" semblen més destinades a minimitzar una previsible baixada en borsa de les accions de Microsoft que a explicar els motius reals. I a despit de l'esforç, no ha pogut evitar una cotització a la baixa al contrari que Yahoo!, que vist pujar el seu valor.
Ballmer recalca dues vegades que a partir d'ara la companyia que dirigeix potenciarà els serveis que ofereix a través de la seva divisió de negoci d'Internet, en la qual confia plenament per obtenir un bon resultat en aquesta particular guerra a tres bandes que manté amb Google i la mateixa Yahoo!
És una incògnita saber com afectarà a llarg termini aquesta operació fallida a Yahoo!, malgrat que de moment sembla que l'ha beneficiat doncs li ha donat un protagonisme mediàtic que feia temps que no tenia, i ha provocat que els mitjans s'hagin bolcat sobre els seus productes potser més que no ho haguessin fet sense la proposta de Microsoft pel mig. El que sí és segur és que no li farà cap bé a Microsoft, deixant tocada la seva credibilitat a nivell financer i imatge pública, a més de la confiança que accionistes i inversors puguin tenir en la seva divisió d'Internet, ja que si com afirma Steve Ballmer no necessiten a Yahoo! per millorar els seus productes i model de negoci, llavors a què ve l'oferta realitzada?
D'haver estat duta a terme, l'operació hauria hagut de passar encara l'examen de les autoritats reguladores del mercat, tant als Estats Units com a Europa, pel que cabia la possibilitat de ser avortada a causa d'algun tecnicisme legal.
]]>
tag:www.imatica.org,2008:/blogcat//2.10052008-05-05T19:10:21Z2008-05-05T19:06:51Zguillem.alsina
versió 12.1 de Slackware, amb els escriptoris KDE 3.5.9 i Xfce 4.4.2 com a principals novetats]]>